LA NOSTRA REFLEXIÓ

CAP A UNA BIO-CIVILITZACIÓ

En aquest moment de crisi global, el paradigma dominant s’està enderrocant i comencen a donar-se els aspectes d'un Nou Paradigma de Convivència al nostre planeta, un nou conjunt d'experiències, creences i valors que estan afectant la forma com l'individu percep la realitat i la forma en què respon a aquesta percepció.

El paradigma dominant basat en la visió antropocèntrica de l'individu com a centre de l'univers, com a ultima i màxim baula de la cadena de la vida, amb poder per explotar i posar al seu servei aniquilant la naturalesa i els altres éssers vius sense límits, basat en els valors de l'individualisme-egoisme, la competència sense cura dels altres ni de l'entorn, de l'èxit a qualsevol preu, la cobdícia… ha portat a la humanitat a un model de convivència i desenvolupament que ha generat mes de 4.000 milions persones pobres al món, dels quals 1’800 milions viuen amb un dòlar al dia i 2 milions 200 mil segons la UNESCO, viuen amb menys de dos dòlars al dia, és a dir, estem evidenciant que aproximadament el 57% de la població mundial 4.000 milions de 7.000 milions de persones viuen sota el llindar de pobresa.

El paradigma fins ara dominant va donar fonament a un model de desenvolupament que ha generat guerres per tot el planeta, fam, pobresa, ha acabat amb centenars d'espècies, de vides humanes, ha desestabilitzat el clima planetari, modificat les estacions, descongelat els pols, contaminat l'aire que respirem, l'aigua que prenem, els aliments que mengem… i ha portat al planeta a la crisi que es viu en aquests moments a nivell global, que no és solament una crisi financera, és una crisi d'aquest model de desenvolupament, d'una mentalitat, d'una forma de vida, de la manera d’interrelacionar-nos, d'un sistema de valors, és una crisi social, política i per primera vegada en la història de la humanitat, una Crisi Mediambiental que ha posat en risc l'estabilitat de l'única casa que té de moment l'espècie humana: el planeta Terra. En resum, no ens trobem en una crisi passatgera, estem vivint la Crisi d'un model de civilització, i ens trobem just enmig de una conjuntura en la qual el Paradigma dominat s’està enfonsant i del Nou Paradigma s’està enfortint, i que en aquest moment no acabem de veure amb claredat, però que malgrat això ja molts d’ alguna manera vivim, pressentim i intuïm.
Com bé la descriu Cándido Grzybowsky en la revista Fòrum Nacional per Colòmbia núm. 77 : “Les eleccions que es facin oscil·len entre prendre un camí en direcció cap a l'irreversible, en termes de la destrucció de la vida i del Planeta Terra, o prendre, de manera oposada, un camí cap a la reconstrucció de les bases que regeixen les relacions entre els éssers humans, i d'aquests amb la biosfera, per modelar un procés virtuós, encara possible, que condueixi a la sostenibilitat social, ambiental i ecològica. [...] La pròpia idea de Bio-civilització col·loca com base la relació de les societats amb la biosfera i amb els territoris. Per ser sostenible la civilització humana ha de renunciar a l'antropocentrisme com a filosofia, ètica i religió i canviar, de manera radical, la seva visió i la seva relació amb la naturalesa. La vida, tota forma de vida, té el dret fonamental d'existir, igual que els complexos sistemes ecològics que integren i regulen el Planeta Terra. Aquest ha de ser el principi fonamental, condició i límit de la intervenció humana en la relació amb la naturalesa i en la construcció de les societats.”

Des de fa unes dècades el nou Paradigma de Convivència Planetària s'ha anat construint i fent visible en tot el planeta per milers de persones, organitzacions de diferent tipus i des de diferents disciplines, des de la seva quotidianitat i interioritat, lenta i gairebé sempre de manera silenciosa. Recentment, el Nou Paradigma ha pres veu amb mes força dins dels moviments socials, especialment dels quals participen del FSM, el qual ha proposat treballar en l'horitzó de construir, evidenciar, visibilitzar, articular… i així enfortir aquest nou paradigma entorn de la idea d'una Bio-civilització, que acabi aconseguint una expressió, personal, social i política en tot el planeta, dins d'un nou horitzó històric per al món.
Diu Grzybowsky en una altra part del citat document: “Cuidar és un imperatiu de l'humà i de la nostra relació amb la biosfera. Sense parar atenció a la cura l'atmosfera ha estat colonitzada per les emissions de carboni de les grans corporacions econòmiques, de les empreses, dels més rics i poderosos, pel consumisme. Avui la humanitat està amenaçada com a espècie viva igual que les altres formes de vida. Sense cura, es va fer l'empresa colonial de la conquesta dels pobles i dels seus territoris i, avui, continua la disputa pels recursos naturals del planeta. En la recerca d’una major productivitat, sense cura, estem creant llavors transgèniques i destruint la biodiversitat existent, sense cura, estem contaminant l'aigua, destruint la vida en els oceans, desforestant i creant deserts. El fet és que es torna impossible pensar la sostenibilitat sense el principi i el valor ètic de la cura.”

Aquesta diàspora s’ha estructurat a partir de les tres preguntes bàsiques plantejades pel FSM, dins de la seva reflexió per a construir una Bio-civilització, les tres preguntes són:

Antic paradigma de convivència Planetària

L'antic paradigma de convivència planetària va comportar la creació i estructuració en el temps d'un model de desenvolupament basat en el creixement il·limitat i lineal per alimentar un consum moltes vegades irreal i innecessari que dinamitzaria els mercats, generant mes capital i riquesa als inversors sense tenir cura de la naturalesa i dels altres éssers humans.

És clar que aquest model no funciona, que ha de ser canviat i que per sort hi ha moltes persones, moviments socials i organitzacions treballant per això des de diferents perspectives: espirituals, científiques, filosòfiques, quotidianes... pensant en la construcció d'un model cíclic, que no contamini, que no acabi amb els recursos naturals sense deixar a la Terra el temps necessari perquè es renovi, en el comerç just, el consum local i responsable, química neta, en produir els mínims residus necessaris, energies renovables, energies lliures, economies locals vives. El sistema no sempre ha funcionat com ara, va ser la societat formada per persones qui ho va crear, i per tant som les persones les que ho podem canviar.

Fa 4.000.000.000 anys es calcula que va aparèixer la vida a la Terra. Fa aproximadament 200.000 anys va aparèixer l'espècie humana i aquesta tan sols ha necessitat 60 anys per desestabilitzar el planeta. Però com diu el documental HOME, dels francesos Yann Arthus Bertrand i Isabelle Delannoy: “És massa tard per ser pessimistes” es el moment del canvi fora i dins de cadascú de nosaltres, i per sort encara estem a temps!!

NOU PARADIGMA DE CONVIVÈNCIA PLANETÀRIA

ON ESTEM, CAP A ON ANEM …..QUE FEM? PERSPECTIVES..... CONSTRUINT UNA BIO-CIVILITZACIÓ

La reflexió sobre els Paradigmes de Convivència Planetària arriba fa 4 anys al Fòrum Social Mundial amb Leonardo Boff al capdavant, figura significativa no solament a l'interior del FSM, sinó a nivell internacional dins els cercles dedicats a la cura de la Terra i la construcció d'una ètica diferent a la dominant.

Davant del Paradigma dominant, essencialment en crisi, aquesta reflexió els portà a plantejar-se que l'essencial no era l'antropocentrisme, és a dir, l'ésser humà com a centre de tot el creat; sinó que l'essencial era la Vida, i l'ésser humà com una baula més d'aquesta cadena que és la vida i que s'ha desenvolupat en tot el que és la Biosfera.

La Biosfera, (del grec bios = vida, sphaira, esfera) és la capa del planeta Terra on es desenvolupa la vida. La capa inclou altures utilitzades per algunes aus en els seus vols, de fins a deu quilòmetres sobre el nivell del mar, i les profunditats marines com la fossa de Puerto Rico de més de 8 quilòmetres de profunditat. No obstant això, aquests són els extrems, en general, la capa de la Terra amb vida és prima, ja que les capes superiors de l'atmosfera tenen poc oxigen i la temperatura és molt baixa, mentre que les profunditats dels oceans majors a 1.000 metres són fosques i fredes. De fet, s'ha dit que la Biosfera és com la pell d'una poma en relació a la seva grandària.

En ecologia, la Biosfera és el sistema format pel conjunt dels éssers vius propis del planeta Terra, juntament amb el mitjà físic que els envolta i que ells contribueixen a conformar. Aquest significat d’«embolcall viu» de la Terra, és el d'ús més estès, però també es parla de Biosfera per referir-se a l'espai dins del qual es desenvolupa la vida. La Biosfera està distribuïda prop de la superfície de la Terra, seguida de la litosfera, hidrosfera i atmosfera.
La Biosfera és l'ecosistema global. Al mateix concepte ens referim amb altres termes, que poden considerar-se sinònims, com ecosfera o biogeosfera. És una creació col·lectiva d'una varietat d'organismes i espècies que, interactuant entre si, formen la diversitat dels ecosistemes. Té propietats que permeten parlar d'ella com un gran ésser viu, amb capacitat per controlar, dins d'uns límits, el seu propi estat i evolució.

El Nou Paradigma té com a aspecte central la Biosfera, és a dir la vida que es desenvolupa orgànicament al planeta Terra. Si acceptem aquesta premissa com l’essència d'aquest Nou Paradigma, això implica un canvi en tots els nivells des del personal fins a l'ésser humà en la seva relació amb l'Univers, per que també l'Univers a permès el just equilibri perquè la vida es desenvolupés a la Terra de la manera que ho ha fet.

Aquest nou model de veure el món implica també a nivell intern un canvi mental, la manera com l'ésser humà es veu a si mateix, als altres, a l'entorn, un canvi en els continguts d'aquesta mentalitat, en els seus referents, en els valors ètics, per que és des del seu interior que afecta tot el que l’envolta. Pensem que podem explotar tot el que ens envolta de manera il·limitada, que som el centre de tota l'existència i que ella està al nostre servei, mentre que sense tenir-ne cura ni reciprocitat no tenim respecte per la naturalesa. Així que, com planteja Leonardo Boff hem de construir una mentalitat nova amb un cor nou, superant l'antropocentrisme, aplicant a tot el valor de la responsabilitat i de la cura, sabent-nos part de la mateixa casa comuna de la vida, que és el planeta Terra. Hem de sensibilitzar-nos davant de tota forma de vida, hem de consumir amb responsabilitat i amb justícia, canviant el valor de la competència per la solidaritat i la cooperació. Hem de desenvolupar una espiritualitat, és a dir una vida interior que està mes allà de les religions, perquè és allí que neix el sentiment de germanor o de fraternitat que anticipà Sant Francesc d'Assís; és en el cor on neix el sentiment de solidaritat i cooperació que ens ajuda a conviure amb els altres sense agressivitat.

Som part d'un ecosistema on tot es relaciona amb tot, i ara que la terra està en desequilibri, l'espècie humana, com a part d'aquest ecosistema, també ho esta. Nosaltres som part de la Naturalesa, i tot el que li fem a la Terra, ens ho fem a nosaltres mateixos. Per tant cal minorar l'agressió a l'atmosfera, hem de canviar el nostre model de consum cap a un de responsable.

L'ésser humà no solament viu en el medi ambient sinó que també viu en una societat, així que a més de l'equilibri de la Terra, hem de buscar l'equilibri social, entenent que la terra i els seus productes són finits i entenent que és impossible seguir consumint de la manera en què ho fem en un món finit. Si tots consumissin els recursos de la Terra que consumeix el 20 % de la humanitat, actualment necessitaríem tres planetes, i tan sols en tenim una. A més, el consum d'aquest 20 % produeix una gran injustícia social: pobresa, fam i destrucció ecològica. A partir del procés industrial, al ritme actual l’ésser humà destrueix cada any aproximadament 3.500 espècies. Per tant no cal buscar un desenvolupament sostenible sinó una societat sostenible en una Terra sostenible.

La societat és sostenible quan desapareixen les desigualtats, quan sap utilitzar els recursos renovables, quan permet que la Terra es regeneri i tracta amb responsabilitat els recursos no renovables i amb el clar compromís que les generacions futures puguin heretar un planeta en el qual puguin viure.
L'espècie humana està integrada al planeta, i la Terra està integrada a l'univers. Venim d'aquest gran procés evolutiu de l'univers, enmig del qual va sorgir la vida humana: aquí sorgeix quina és la missió de l'ésser humà enmig d'aquesta gran simfonia… si venim d'aquest immens procés dels estels, la nostra missió en plenitud és la de mantenir l'equilibri de la vida i del planeta, mai la de la destrucció ni la pobresa.